miércoles, 2 de junio de 2010

Al cor de la Sagrera

Acabo de fer un cop d'ull al "Sobre ruedas" nº 74 i he trobat la Marga fent promoció del seu llibre :-))

I també un article sobre el 45è aniversari de l'Institut Guttmann que, en l'apartat de "encarando nuevos retos", es refereix al projecte "Al cor de la Sagrera" com "un complejo asistencial para la promoción de la vida independiente, la autonomía y calidad de vida de las personas con discapacidad. Un complejo que incluye 150 unidades residenciales para la vida autónoma, dos residencias y centros de día, un centro ambulatorio de rehabilitación especializada, además de otros equipamientos y servicios complementarios abiertos a la ciudadanía e integrados en el barrio"

Em preocupa aquest poti poti de conceptes i de respostes. D'entrada, tothom hauria de tenir clar que "vida independent" i "residències" és un oximoron, i com que no crec que el text tingués intenció de ser una peça de poesia mística, he de pensar que pensen que les residències són eines per donar "qualitat de vida". Dubto que les persones amb diversitat funcional que treballen a Guttmann tinguin al cap buscar "qualitat de vida" anant a viure en aquestes residències que estant construint. Vaja, no es que ho dubti, estic segur que no ho faran, i que això de construir residències "per donar qualitat de vida" és una idea sortida del cap -i del cor- de persones sense diversitat funcional, sense experiència vital pròpia del que suposa supeditar la teva vida a les prioritats, els ritmes i les decisions d'altres.

Imagino que les "150 unidades residenciales para la vida autónoma" són l'instrument del projecte per proporcionar "autonomía", és a dir, un espai on els pacients del "centro ambulatorio de rehabilitación especializada" facin servir les habilitats adquirides per desdenvolupar-se per sí mateixos i/o ,segons la funcionalitat del seu cos, al dictat de les empreses de serveis que sàpiguen fer una oferta "rendible i sostenible" als gestors de Guttmann. Potser una petita part es dediqui a persones que vulguin iniciar un procés cap a la vida independent autogestionant asistència personal i compartint experiència en grups de suport entre iguals, i que en tant que comencen aquest aprenentatge accepten temporalment viure en el que vindria a ser una mena d' "escola de vida independent". Evidentment, si no fos una estada temporal que forma part d'un procés d'emancipació estaríem parlant d'un gueto pur i dur. Inaugurat per alguna Infanta -segur- , però un gueto.

Bé, potser simplement el text de l'article no acabava d'expressar amb precisió la veritable intenció de Guttmann, potser en realitat tenen molt clar que han de liderar la transició definitiva cap a un abordatge de la diversitat funcional basat en els drets humans més que en les patologies, en l'autodeterminació més que en l'autonomia, en la vida independent més que en la institucionalització familiar i residencial, en la plena ciutadania més que en el minusvalidisme asiastencialista. No n'hi ha prou amb que es declarin d'acord amb la teoria, s'ho han de creure i han de passar a l'acció. Necessitem que Guttmann lideri aquesta transició definitiva de manera contundent, i som molts els que estem disposats a col·laborar en tot allò que poguem, perquè de Guttmann esperem sempre el que hem rebut fins ara: el millor.

No hay comentarios: